SET DE MAIG, 20II- EXCURSIÓ AL BERGUEDÀ (Crònica d'en Pruden)

El dia es presenta ennuvolat. Vuit i deu, surto de casa, arribo davant de Sant Medir. Ja ens espera l’autocar, la gent va arribant, tots animats saludant-nos i desitjant-nos bon dia.

Aquesta vegada del grup de sortides només som en Cales Muzas i un servidor. La Trini ja fa tems que no pot perquè està cuidant la seva mare, l’Assumpta és de viatge a Hongria, que s’ho passin bé. No tothom podem viatjar, (quina sort).

L’hora de sortida està fixada per a dos quarts de nou, falten tres persones, la Pepi l’hem vist portant el pa a la seva germana, passen uns minuts, per fi hi arriben la Senyora Montserrat i l’Anna; ja hi som tots.

Sortim una mica més tard del previst, no passa res.

Comencem el viatge. Fem una salutació a tothom. I Com fem sempre quan sortim de Sant Medir, fem una pregària.

Aquesta vegada varem preparar una dirigida a la Mare de Déu de Queralt, i per extensió a la comarca del Berguedà.

Santa Maria de Queralt,

Patrona de Berga i comarca,

Mestressa de casa.

Vos que de tems immemorial,

Escollíreu per soli aquesta muntanya,

I per palau aquest santuari.

Ajudeu-nos a descobrir la dignitat

de tota persona humana,

el valor del treball,

la bellesa de la natura,etc........

Estem arribant al Berguedà. El verdor de la primavera, més lluny les muntanyes del Pre-Pirineu, i la neu que es resisteix a -deixar-les, (quin paisatge.)

Estem arribant Cers, a la nostra dreta el pantà de La Baells, ple a vessar; el verdor del bosc s’introdueix i es confon amb el blau de l’aigua del pantà, ^quina meravella veuen els nostres ulls,^ una mica més endavant passant la central de Cers, deixem la carretera general per agafar a l’esquerra la que puja per aquelles muntanyes. El cos encongit, veiem des de l’autocar per on passa la carretereta . Tres km. I ja hi som a Sant Corneli.

Un quart de dotze, ens esperaven a dos quarts.

Comencem la jornada, ens fan passar a tots a una sala per veure un audiovisual sobre la història de les mines, ^fotografies, imatges del segle XIX fins als 80 del segle XX quan van deixar de funcionar les mines^. La seva història és fascinant, el dur treball, condicions lamentables dels miners i llurs famílies, accidents revoltes i vagues per exigir millores condicions laborals i salarials, en fi, una història molt dura.

A continuació passem al museu, més o menys com l’audiovisual que acabem de veure, però el contemples amb més deteniment. D’aquí a la mina; la galeria que està condicionada per a visitar és de uns cinc cents metres, el recorregut es fa en tren i amb guia, que et va explicant una aproximació del que va passar en el cor d’aquelles muntanyes durant 150 anys.

A la sortida està plovent, anem directament al restaurant, que és allà mateix, i es santa bàrbara ; el nom deu ser en honor a la patrona dels miners , i que es celebra el dia quatre de desembre .

En aquell lloc es dina molt be , amés de dinar be , un parell de companys van posar la nota divertida . Va ser una estada molt alegre .

Quan sortim de dinar son les quatre de la tarda , ha parat de ploure , i tot que segueix nuvolat , s’ha aclarit el temps i es divisen totes aquelles moles muntanyoses i els valls impressionants ; s’ha de pensar que estem a 1000 metres sobre el nivell del mar .

Agafem l’autocar en direcció a Queralt , la carretera de pujada és de quatre km. ,que també ^ se las trae ^ ,però no hi ha els precipicis com la que va a les mines .

Arribem a Queralt a les cinc , ens rep el rector del Santuari ; amb molta simpatia i amabilitat tota la història d’aquest Santuari . Però el més maco d’aquell lloc és la vista que es divisa , tota la plana del Berguedà i la ciutat de Berga als peus d’aquella serralada , no es pot dir que sigui la vista més maca del país , però si una de les destacades .

A les 18 hores tornem a pujar a l’autocar i tornem cap a Barcelona , amb la satisfacció d’haver gaudit d’un dia de natura , de conèixer una mica més la història i cultura del país , però sobre tot , un dia de convivència i de conèixer-nos més entre veïns de la Bordeta . Això és el més important .

Quan es viatja , o , en excursions , sempre surten anècdotes o coses que explicar , tant positives com negatives . Aquesta vegada però , sortosament de negatives no hi ha cap per explicar , l’únic el temps , que ens hauria agradat un dia de sol , però tampoc va estar malament , ja que la pluja ens va respectar excepte del mig dia . Fets positius , jo destacaria el caràcter i les ganes d’alegria que porten sempre persones com el nostre amic en Joan Ribas i el bohemi Cabestany , persones així son les que posen la nota divertida . I que no se li acabi l’ humor .

Com anècdota , jo podria explicar una que m’ha cridat l’atenció quan fèiem la visita a Santa Maria de Queralt; em vaig fixar en les orelles del Rector ; no recordo de veure mai un capellà amb les orelles tan grans . Però , cada persona tenim les nostres virtuts i els nostres defectes; si és que una persona orelluda es pot considerar com un defecte .